Sota la idea de "Si pot ser escrit o pensat pot ser filmat" Stanley Kubrick va iniciar el projecte d'  aquesta gran obra de la ciència-ficció. Inicialment titulada "Journey beyond the stars", és una pel·lícula innovadora i, fins i tot, transgressora amb les regles cinematogràfiques de l' època.
Imatges poètiques i fascinants, però també pertorbadores i fantasmagòriques no només expliquen una història si no que també és "una autèntica experiència no verbal (...) una experiència visual intensament subjectiva que envaeix l' espectador en un nivell profund de consciència, com passa amb la música".

La producció de "2001: A Space Odyssey" arrancà el 28 de maig de 1964. Kubrick firmà un contracte de col·laboració per l' escriptura del guió amb Arthur C. Clarke, conegut pels seus relats de ciència ficció entre els que destaquen títols com "El sentinella"- origen del llibret original concebut per Kubrick & Clarke-, "La ciutat i les estrelles" i "La fi de la infància".
Aquesta col·laboració es perllongà fins a febrer de 1967 amb l' objectiu de realitzar una pel·lícula sobre la relació entre l' home i l' univers.

Paral·lelament a l' escriptura del guió es varen iniciar els preparatius del rodatge, i les primeres escenes amb els actors començaren el 1965. Els actors, en moltes ocasions, es mostraven desconcertats davant de les minses indicacions rebudes del director sobre el significat de la seva interpretació, Keir Dullea que interpreta a l' astronauta Bowman va declarar "qualsevol semblança entre el primer guió que vaig llegir i la pel·lícula és pura coincidència". Malgrat aquest aparent caos, Kubrick tenia les coses molt clares. Es va organitzar el rodatge dividint-lo en tres grups: pleistocè, segle XXI i efectes especials. A més, per donar major realisme a la pel·lícula es varen consultar unes seixanta organitzacions científiques, tecnològiques, periodístiques i diplomàtiques, entre les quals podem destacar IBM, NASA, PANAM, General Electric, Boeing, Douglas Aircraft, Bell Telephone, Paris Match...

Un altre punt destacat de la pel·lícula són els decorats. En ells es van invertir una gran quantitat de diners per aconseguir una complexitat tècnica remarcable. Per exemple, per rodar les escenes interiors de la nau Discovery, es varen invertir 300.000 dòlars en una centrifugadora real de dotze metres de diàmetre, que girava sobre un gran eix a uns 5 Km / h. Com que es tractava d' un espai tancat i mòbil, l' equip de rodatge no podia introduir-se dins de l' artefacte.

Per aquest motiu es va haver d' instal·lar un circuit tancat de televisió que permetia controlar els moviments dels actors i un sistema de micròfons per tal de donar-los les instruccions pertinents. A més, les tomes s' aconseguien mitjançant un complicat sistema de cameres automàtiques que seguien el moviment dels personatges, no de la roda. Les avaries eren constants cosa que va fer alentir el rodatge.
En un principi, els exteriors de les seqüències prehistòriques es varen filmar a Tanganika a càrrec de la 2ª unitat. Però Kubrick va descartar tot el material que tenien, decidint rodar als estudis Borehamwood de Londres. Per interpretar als primats es varen buscar ballarins i mims, brillantment caracteritzats per Stuart Freeborn. Els primats evolucionaven davant d' una pantalla superbrillant de 13 x 29 metres, on es projectaven transparències amb un sofisticat sistema de projecció.

Dues són les anècdotes més destacades del rodatge de "2001: A Space Odyssey": l' acomiadament del compositor Alex North i l' assegurança que la prestigiosa marca Lloyd's va fer al film.
North va ser contractat el 1967 per elaborar la música del film, amb la imposició de incloure dos temes clàssics: la obertura de "El somni d' una nit d' estiu" de Mendelssohn i el primer moviment de "Així parlà Zaratustra" de Richard Strauss. North va gravar 40 minuts de de música, però quan Kubrick la va escoltar no li va agradar i va acomiadar al veterà músic del projecte. Així doncs, el cineasta va elaborar una banda sonora formada per temes de Gorgy Ligeti, el citat Strauss i Aram Kachaturian.

Pel que fa a l' assegurança del film, Kubrick es va posar molt nerviós en veure que la sonda espacial Ranger VII va arribar a la Lluna l' agost de 1964. I si la NASA enviava una sonda a Mart, com era la seva intenció, desvetllant algun indici de vida que destruiria la història del film? Davant d' aquesta possibilitat, el cineasta va dirigir-se a Lloyd's perquè una assegurança cobrís part dels costos de producció en cas que el suposat descobriment científic perjudiqués econòmicament la pel·lícu1la.

El efectes especials de la pel·lícula formaven 205 plans dels 612 totals. Per tant, era un aspecte prou important del film. Per aquest motiu l' elaboració d' aquests va durar de mitjans de 1966 fins al març de 1968 i es varen gastar 6,5 milions per la seva realització, el 62% del pressupost final.
Douglas Trumbull, Wally Veevers, Con Pederson, Tom Howard i Geoffrey Unsworth que tenien a les seves ordres un equip de 106 persones van ser els responsables del efectes especials.
Una de les feines més dures va ser la construcció de maquetes mitjançant kits de juguet. La més gran va ser el Discovery, de 18 metres de longitud, ideal per projectar imatges a les seves finestres.
Aquestes maquetes es trobaven dins un complex dispositiu visual que reunia la superposició de tomes, projecció de diapositives circulars, filmació a gran velocitat per aconseguir la gravetat zero...

També es varen inventar un sistema que coordinava les tomes de les càmares mitjançant ordinador, aconseguint enquadraments a base de múltiples sobreimpressions. Un altre dels efectes més espectaculars fou la ingravidesa dels astronautes, se'ls filmà sobre un fons negre enfocant de tal manera que no es veien les cordes que els subjectaven. Els seus moviments es van captar a 96 fotogrames per segon i van ser projectats a 24, afavorint l' efecte de la ingravidesa.
La famosa seqüència del bolígraf que flota per l' aire també es va resoldre de manera curiosa, enganxant-lo a un vidre rotatori de 2,5.

El rodatge de la pel·lícula finalitzà el març de 1968. De seguida, el 3 d' abril del mateix any, Kubrick va organitzar una exhibició per veure la reacció del públic. Com a conseqüència d' aquesta el realitzador va tallar 19 minuts de pel·lícula quedant-se amb 142 dels 161 minuts originals. Així doncs, va tallar les seqüències paleolítiques, el viatge de Heywood Floyd a bord de l' Orion, els exercicis de Poole a la cetrifugadora i el seu passeig per fora del Discovery...
Finalment, després de quatre anys de preparació i rodatge, sumats als 10,5 milions de dòlars d' inversió "2001: A Space Odyssey" ja era una realitat.

El film no va ser un èxit monumental -ha recaptat uns 25.522.000 milions de dòlars fins la seva última reposició, el 1977-, però va marcar una generació d' espectadors i cineastes.
Sense cap mena de dubte era un moment en el qual interessava el que pogués ser reflexiu i revolucionari, lligat a la emoció per les coses noves i singulars.
Eren temps de Maig francés, de LSD, de guerra de Vietnam, de primavera de Praga, de "power-flower", de hippies, de "pop-art", de revolució gai, de lluita pels drets civils dels afroamericans a EEUU i de pel·lícules tant importants com: "El graduat", "Easy Ryder", "L' estrangulador de Boston", "Grup Salvatge", "Cowboy de mitjanit", "El compromís", "Dos homes i un destí"...
Ara els temps han canviat, però  "2001: A Space Odyssey" continua sent una història vigent.