Un dels més interessants directors dels últims trenta anys, Stanley Kubrick ha vist lloat i condemnat el seu treball amb igual vigor. Amb el seu singular i brillant estil visual s' ha guanyat grans aplaudiments, el seu inconvencional sentit narratiu sovint ha tret a flor de pell un despreci crític.
Després de tot, ell ha quedat com a l' únic artista dominat a mitges per la imitació i per la repetició. Si la seva ambiciosa visió, de vegades, sobrepassa la seva capacitat de satisfer les demandes les corrents cinematogràfiques, aquesta fissura a les seves armes estètiques només serveix per il·luminar els trets distintius del cinema de Kubrick.Després d' alguns èxits com a fotògraf per la revista Look als llunyans 1940s, el jove Kubrick va produir i vendre diversos documentals abans d' intentar realitzar un

parell de films autofinançats de baix pressupost- FEAR AND DESIRE (1953) i KILLER'S KISS (1955). A aquests films ja es poden observar petits trets que feien pensar en una trajectòria brillant. Treballant amb el productor James B. Harris, Kubrickva fer possible el fet de llicenciar-se professionalment i enfrontar-se al proper esforç, THE KILLING (1956), un gran pas, un drama segur.En el temps en què els directors independents eren difícils de trobar, els crítics s' hi van començar a interessar. El film PATHS OF GLORY (1957) va marcar l' aparició de Kubrick com a un gran director. Aquesta WWI nissaga és una punyent i intel·ligent acusació de la pràctica militar i de la psicologia. També és una poderosa peça cinematogràfica, com Kubrick sintetitza les lliçons que ell ha après sobre la composició i la càmara en moviment. Va provar que el talent es podia aplicar a la matèria de Hollywood amb SPARTACUS (1960), el seu primer- i únic- film amb el típic Technicolor dels anys 50.
Havent provat que podia triomfar com a director a Hol·lywood, Kubrick va deixar els Estats Units per traslladar-se a Anglaterra l' any 1961. Ha treballat a Anglaterra des d' aleshores, desenvolupant i produint un total de només set pel·lícules en trenta anys, cadascuna creada meticulosament, cadascuna marcadament diferent de les altres.
LOLITA (1962) és una adaptació de la controvertida novel·la deVladimir Nabokov sobre l' enamorament d' un home de mitjana edat amb una nena de 12 anys. No obstant, Kubrick s' ha queixat que els censors li va recriminar el fet d' explorar la història amb tot detall(dos anys van ser afegits a l' edat de Lolita). El toc d' ironia que ell manifestava a LOLITA fou esclatada a proporcions còsmiques al seu proper film, DR. STRANGELOVE OR: HOW I LEARNED TO STOP WORRYING AND LOVE THE BOMB (1964), potser la més deliciosa comèdia satírica de les darreres tres dècades. (Irònicament, el projecte va començar com a un thriller seriós sobre la possibilitat d' una catàstrofe nuclear) l' humor negre que manifestava li va reportar la reputació de fred i inhumà que ha conservat fins avui en dia.

Malgrat algunes reaccions morals,els èxits de LOLITA i STRANGELOVE, juntamentamb els seus més joves treballs com pot ser SPARTACUS, va guanyar la llibertat per escollir els seus propis temes i, el que és més important, el dret d' exercir un control total sobre el procés cinematogràfic, una estranya llibertat per un director. El primer producte d' aquest acord fou un clàssic de la ciència-ficció , 2001: A SPACE ODYSSEY (1968).

Cinc anys de creació, aquest film redefineix els límits del gènere i estableix convencions visuals, metàfores fílmiques i tecnologia d' efectes especials que s' ha mantingut com a estàndard per la indústria fins els anys 90. Tant visualment hipnòtic com narrativament atrevit (diàlegs curts, manca d' explicacions finals), 2001 va fer de Kubrick un heroi cultural. Malgrat els variables magazines del temps de la seva estrena, ha provat el fet de ser tant estèticament influent com qualsevol film estrenat els últims 25 anys.

A més, enfortint la seva reputació anti-establiment, Kubrick va continuar després de 2001 amb un altre treball futurista, A CLOCKWORK ORANGE (1971), adaptació de la novel·la de Anthony Burgess. Cap crític va poder transmetre cap postura respecte la pel·lícula sobre el violent i amoral Alex (Malcolm McDowell), el despietat comportament del qual és reconduït per l' estat- igualment diabòlic. La càmara de Kubrick amb una audàcia sense rival al cinema contemporani i la seva reputació com a director amb total control sobre al seu art estava completament establerta.

BARRY LYNDON (1975) va ser un valent intent de portar les tècniques modernes per suportar un relat situat al segle XVIII. Kubrick va gastar molts esforços tècnics i perícia recreant la lluminositat i les imatges de la novel·la de Thackeray com havia fet inventant el futur en els seus dos films anteriors.

1951 DAY OF THE FIGHT director, director de fotografia, editor, so
1951 FLYING PADRE director, director de fotografia, editor, so
1952 THE SEAFARERS (curt) director, director de fotografia 
1953 FEAR AND DESIRE director, productor, co-guionista, director de fotografia, editor
1955 KILLER'S KISS director, productor, co-guionista, director de fotografia, editor
1956 THE KILLING director, co-guionista 
1957 PATHS OF GLORY director, co-guionista 
1960 SPARTACUS director 
1962 LOLITA director 
1964 DR. STRANGELOVE OR: HOW I LEARNED TO STOP 
WORRYING AND LOVE THE BOMB director, productor, co-guionista
1968 2001: A SPACE ODYSSEY co-guionista, director, productor, director d' efectes especials
1971 A CLOCKWORK ORANGE director, productor, co-guionista, fotografia addicional 
1975 BARRY LYNDON director, productor, co-guionista 
1980 THE SHINING director, productor, co-guionista 
1987 FULL METAL JACKET director, productor, co-guionista 
1999 EYES WIDE SHUT director, productor, co-guionista 

Nominat pel guió (Millor guió adaptat) 1964: DR. STRANGELOVE OR: HOW I LEARNED TO STOP WORRYING AND LOVE THE BOMB
Nominat per la direcció 1964: DR. STRANGELOVE OR: HOW I LEARNED TO STOP WORRYING AND LOVE THE BOMB
Nominat com a millor pel·lícula 1964: DR. STRANGELOVE OR: HOW I LEARNED TO STOP WORRYING AND LOVE THE BOMB - productor
Nominat pel guió (Millor guió original) 1968: 2001: SPACE ODYSSEY
Efectes especials 1968: 2001: A SPACE ODYSSEY
Nominat com a director 1968: 2001: A SPACE ODYSSEY
Nominat pel guió (Millor guió adaptat) 1971: A CLOCKWORK ORANGE
Nominat com a director 1971: A CLOCKWORK ORANGE
Nominat com a millor pel·lícula 1971: A CLOCKWORK ORANGE - productor
Nominat pel guió (Millor guió adaptat) 1975: BARRY LYNDON
Nominat com a director 1975: BARRY LYNDON
Nominat com a millor pel·lícula 1975: BARRY LYNDON - productor
Nominat pel guió (Millor guió adaptat) 1987: FULL METAL JACKET